Cardiologia

Per a la majoria  de la gent l’activitat física no representa cap risc  per la salut. Més encara, l’exercici  físic  ajuda a prevenir malalties, entre les quals moltes de vasculars i de cardíaques,i amb un control adequat, a millorar l’estat funcional d’algunes d’ elles.

No obstant, certes afeccions del cor contraindiquen o limiten la pràctica esportiva .Les revisions mediques  ajuden a detectar aquests problemes  cardíacs on l’ exercici pot induir  respostes perilloses, en rares ocasions tan greus com una  alteració letal del ritme cardíac.

Quines malalties  del cor  són aquestes on l’ exercici pot resultar tan perjudicial?: En homes  de més de 35 anys, la causa principal de mort sobtada  és la malaltia  arterial coronària ( ja coneguda o no). En persones  més joves es tracta  més vegades d’ una displàsia  del  ventricle dret, de síndromes de QT llarg, de QT curt , de Brugada, de pre-excitació (WPW), d’ alguna  anomalia coronària congènita, d’ un estretament sever  de la vàlvula aòrtica o, més sovint, d’ alguna miocardiopatia hipertròfica  que es caracteritza per parets  ventriculars  gruixudes amb o sense obstrucció al flux de sortida.

Algunes se sospiten per símptomes , d’altres, per l’ exploració física , n’hi ha  que amb electrocardiograma  en repòs o  d’esforç. Les alteracions del  ritme cardíac poden ser detectades amb un registre ECG ambulatori (Holter)

La prova  que estableix el diagnòstic  de la causa  més freqüent  de mort sobtada  en joves , la miocardiopatia hipertròfica , és l’ Ecocardiograma /Doppler.

Aquesta tècnica ultrasònica permet la imatge directa del batec de les cavitats del cor per valorar-ne les dimensions ,els gruixos ,la contractilitat i la de les vàlvules per precisar-ne la funció per mitjà dels mapes de fluxos en color.