Cardiologia
Per a la majoria de la gent l’activitat física no representa cap risc per la salut. Més encara, l’exercici físic ajuda a prevenir malalties, entre les quals moltes de vasculars i de cardíaques,i amb un control adequat, a millorar l’estat funcional d’algunes d’ elles.
No obstant, certes afeccions del cor contraindiquen o limiten la pràctica esportiva .Les revisions mediques ajuden a detectar aquests problemes cardíacs on l’ exercici pot induir respostes perilloses, en rares ocasions tan greus com una alteració letal del ritme cardíac.
Quines malalties del cor són aquestes on l’ exercici pot resultar tan perjudicial?: En homes de més de 35 anys, la causa principal de mort sobtada és la malaltia arterial coronària ( ja coneguda o no). En persones més joves es tracta més vegades d’ una displàsia del ventricle dret, de síndromes de QT llarg, de QT curt , de Brugada, de pre-excitació (WPW), d’ alguna anomalia coronària congènita, d’ un estretament sever de la vàlvula aòrtica o, més sovint, d’ alguna miocardiopatia hipertròfica que es caracteritza per parets ventriculars gruixudes amb o sense obstrucció al flux de sortida.
Algunes se sospiten per símptomes , d’altres, per l’ exploració física , n’hi ha que amb electrocardiograma en repòs o d’esforç. Les alteracions del ritme cardíac poden ser detectades amb un registre ECG ambulatori (Holter)
La prova que estableix el diagnòstic de la causa més freqüent de mort sobtada en joves , la miocardiopatia hipertròfica , és l’ Ecocardiograma /Doppler.
Aquesta tècnica ultrasònica permet la imatge directa del batec de les cavitats del cor per valorar-ne les dimensions ,els gruixos ,la contractilitat i la de les vàlvules per precisar-ne la funció per mitjà dels mapes de fluxos en color.
